Yo, Feuerbach

Sens dubte l’actor Pedro Casablanc té una bona ratxa. No s’atura de fer feina. Tant en el cinema com en la televisió és una figura omnipresent. Però és en el teatre, el seu hàbitat original, on darrerament ha desplegat projectes més plens i inspirats. En són bons exemples les interpretacions a Ruz-Bárcenas (duita a la gran pantalla després de l’èxit escènic) o a Hacia la alegría. Tot i que quan ha pogut lluir la pluralitat de registres més intensa i exhaustiva ha estat a Yo, Feuerbach; es va estrenar en el Lliure i després es va presentar en el Teatro de la Abadía, teatre aquest darrer en el planter del qual es va formar. En l’obra del dramaturg alemany Tankred Dorst, encarna un actor que ha anat a menys; estima el seu ofici tot i les ingratituds que té. Entre la vanitat i l’orgull, la vulnerabilitat i la decadència, el cinisme i la ironia, Casablanc brinda una actuació memorable, guiat sota la direcció d’Antonio Simón.