Casandra (o la llave sin puerta) María Luisa Algarra / Sa Boira

El plantejament de l'obra és una denúncia clara de les mesquineses de la burgesia i la resposta lògica de la classe obrera. El personatge Juana (Cassandra, que dóna el títol de l'obra, filla d'Hècuba que preveu el futur) és la filla incompresa perduda en una família burgesa per la seva capacitat sobrenatural de situar-se per damunt dels altres personatges, i sentenciar veritats que ells ignoren o es neguen a reconèixer.

L'autora, María Luisa Algarra, fa una construcció psicològica dels personatges principals: el pare patró, avar i feixista sense ànima; la filla Juana és l'altaveu d'una terrible realitat que s'acosta; la mare Gertrudis, personatge que representa la torpesa de la ignorància burgesa dels moments que s'apropen.

La ubicació històrica dels esdeveniments dramatitzats de l'obra fa pensar en una clara visió de la Guerra Civil. El crític José Monleón, a la revista Primer Acto, presenta l'obra com “un drama de la Guerra Civil espanyola escrit per una catalana exiliada a Mèxic”.