Niño de Elche Memorial de Cante de Mis Bodas de Plata con el Flamenco

Parlar de la memòria dels cantes és també parlar de l'oblit d'aquests. Un cante resideix més en la memòria física del cantaor que en la seva memòria cerebral. Aquí els ossos i els músculs també canten, aquí els morts també canten. Possessió com a ritu d'escolta d'una cosa passada i que és invocat de nou. Tornar a asseure's en el recognoscible, en això que abans va ser assumit com a propi. Però un memorial també suposa una entranyable commemoració a alguna cosa que ha perdurat malgrat el temps o de la seva mort. Un acte de celebració i reconeixement no a una cosa inerta, sinó a un mateix, a reconèixer-se en un repertori i unes formes estètiques anteriors que van ser part de l'estructura que avui formen al nou cantaor o a l'exflamenc. Una vetllada on el follet torna a ser aquest dimoni mestre de cerimònies que fa del flamenc un acte irreversible.

Concert inclòs dins el Festival Paco de Lucía, Palma Flamenca