Infanticida Víctor Català/Clara Peya

Infanticida és el crit d’una víctima a qui tothom considera una criminal. Una peça que transforma un monòleg potentíssim de Caterina Albert/Víctor Català en una òpera electrònica. Un musical de petit format amb música original de Clara Peya que ens transporta l’angoixa, la culpa i el patiment de la protagonista.

La Nela intenta trobar una escletxa de llum en un món fosc i desolador. És una dona valenta i apassionada que s’enfronta a tot allò que l’envolta per l’anhel de llibertat, pel desig de trobar una manera de fer i viure pròpia. Per la necessitat de l’amor, del plaer i d’escapar del context opressor on es troba immersa. Per la necessitat de trobar en la música una visió dels fets contemporània, nova, fragmentada; però sobretot d’apropar-se, a partir de la música, al món sensorial, emotiu i oníric d’una dona que acaba de cometre un crim.

El monòleg dóna veu a una dona, l’autora de la qual va haver de silenciar la seva pròpia per poder ser lliure com a artista. La Infanticida no va estrenar-se fins seixanta anys després de la seva escriptura, perquè era un text incòmode, perquè qüestionava uns dogmes preestablerts sobre la funció de la dona en la societat; Caterina Albert va trencar amb un mite irreductible fins al moment: l’instint maternal. Donar-li veu avui és més necessari que mai. Donar-li veu avui, ens sembla un deure.

Espectacle guanyador en els XXIII Premis de la Crítica del guardó a la Millor Actriu de Musical per a Neus Pàmies i del Premi a Millor Musical (ex aequo amb A Chorus Line)