El jefe político (La réponse du destin / L’homme des Baléares) Projecció amb música en directe a càrrec de Miquel Brunet

Leopoldo Quintana és un advocat mallorquí amb una gran ambició. L’empresari Sebastián Gocho l’ajudarà en la seva carrera política de manera que ambdós es beneficien mútuament. Quintana guanya el lloc de diputat mitjançant la manipulació de les eleccions i el crim. Ja a Madrid, ell i Gocho fan fortuna utilitzant el tràfic d’influències i el suborn. Quintana diu que defensa el moviment obrer i aconsegueix fer caure el govern i que ell mateix sigui nomenat president, mentre que Gocho ocupa el càrrec de ministre. Mentrestant, Quintana ha iniciat una relació amorosa amb Gloria Montenegro, una model que freqüenta l’alta societat. Juliana, l’esposa de Quintana ha quedat a l’illa molt delicada de salut. La negativa del govern de reduir la jornada de treball i el monopoli que Gocho té sobre la farina i l’energia elèctrica fa que  esclati la revolta a l’illa. Els revoltats tenen un misteriós líder, l’Home de Ferro, que sembla saber moltes coses sobre Quintana. L’Home de Ferro és, en realitat, Ernesto Avial, un jove periodista que havia anat a presó per defensar Quintana.

El treball de recuperació s'ha dut a terme a partir de materials en nitrat de 35 mm amb tenyits, virats i intertítols en castellà. Els materials s'han digitalitzat en 4K i provenen d'una còpia incompleta amb importants alteracions de muntatge. Encara que en el film existeixen diferències respecte a la novel·la, la reconstrucció s'ha basat en aquesta davant la falta d'altres referències. S'han inclòs rètols explicatius presos de la novel·la i també uns altres d'elaboració pròpia. Aquests rètols s'han reconstruït respectant el disseny dels propis de l'obra i incloent els logos de Filmoteca Espanyola i l'Arxiu de So i de la Imatge de Mallorca per a la seva fàcil identificació, enfront dels propis existents en la còpia. Malgrat la inclusió d'aquests títols afegits, la pel·lícula presenta importants llacunes en la seva continuïtat narrativa. La imatge ha sigut estabilitzada, etalonada i ajustada a una velocitat de reproducció equivalent a 17 fotogrames per segon, respectant-se la resta de característiques físiques presents en els materials foto-químics.