Foco Canario: “El Arco”, “Apolo” i “Tekio”

Tres propostes de dansa estan incloses en aquest Foco Canario: El Arco, Apolo i Tekio. És obligatori veure els tres espectacles, i no estarà permès entrar ni sortir de la sala una vegada començats.

Els quadres de El Arco parlen de l'exposició dels cossos i el desig. La fantasia que envolta l'acte de la seducció, com un passatge corb, del no-res al tot. Un tret a la diana. Una figura ens espera en escena per endinsar-nos en una història que es presenta fragmentada, però que s'uneix en els conceptes de necessitat i cacera, tal com ho fa la publicitat als mitjans, creant necessitat i buit. Sembla narrada per aquest observador que veu la vida de manera poètica i fantasiosa. Que mira dos personatges que fan contorsions la carn i la seva idealització, ballant la cura, l'ús, la confrontació i el desfet. La transformació d'imatges reals en robòtica que es presenta a l'inici de la proposta ens convida a transitar els impulsos i les armes. Acostumats, cada cop més, a viure amb la imatge irreal, El Arco és un paral·lelisme amb els mons digitals, de la conquesta, les seves distorsions i alguns desenllaços. A escala visual i sonor s'entremesclen temps culturals que xoquen i alhora ens parlen d'un mateix sentir abans i ara. Dos universos i els seus impulsos que connecten i desconnecten. La música actual i les freqüències de segles antics es distancien en temps d'ús, però no pas en la profunditat humana que els sosté, tant superficial com profunda.

A Apolo, el poder figuratiu de l'home és el joc entre una raqueta i la seva pilota en forma de cor, després de veure's amb els seus enemics els Adonis de la raó.

Tekio és una composició coreogràfica creada i interpretada per Aythami Suárez i Yaret Marrero, en què s'expressa mitjançant el llenguatge del moviment una adaptació a un mitjà o una circumstància. La inspiració artística i llenguatge en què es basen aquests ballarins parteix des de la capacitat de cercar una nova estabilitat quan l'equilibri físic i psicològic es veu modificat, s'hi adapten. Sense moviment no hi ha procés ni adaptació, per això parteix la importància que se li dona a Tekio el moviment continu i adaptable al medi i a l'espai.