Pascal Comelade i Max XX Festival Poesia de la Mediterrània

Tota una celebració de música entrecreuada amb imatge i viceversa. L’idioma musical personalíssim de Pascal Comelade on crea sempre seguit unes noves melodies íntimopopulars, acompanyat d’Ivan, Roger i Oriol, es troba amb un amic d’un altra art: l’art de la historieta de Max que dibuixa, literalment, al ritme de la música dels galactismes comeledians amb tota la llibertat tècnica i subjectiva com la que té un músic amb el seu instrument.

“Max és com un germà i quan està en escena amb nosaltres en aquests concerts dibuixats és el cantant de l’orquestra.” Paraula de Pascal.

A l'escenari, Pascal Comelade i Max posen en acció un superrealisme compartit, on el reggae esdevé rus, ruleta egípcia, el pianonisme bicèfal, en el cor d'un gran jardí de delícies que fa que Brueghel, Ernst, Buñuel, Pujols, Marvel, Le Pétomane, Ricard Viñas i Barceló conversin entre ells. Aquí, un número circasià de micos evoca el Kiriki, acròbates japonesos de Segundo de Chomón. Allà, confonent la clara línia de les fronteres, inventen noves geografies imaginà-ries on Ceret, Figueres, Mallorca i Barcelona conviuen amb Nova Orleans, la Patagònia i Tom-buctú. Tot un calidoscopi i un intercanvi de deliris, desveris i improvisacions en directe.

Amb el patrocini de la Universitat de les Illes Balears