Història del Teatre

1667

El 27 d'agost de 1667, es va inaugurar el teatre amb el nom de Casa de les Comèdies i amb una capacitat per a 800 persones. Abans, s'havia reunit una junta de teòlegs per determinar si la representació de comèdies era lícita. Aquesta Casa de les Comèdies presentava una planta bàsicament rectangular, de tres pisos i quatre pisos de llotges, amb sala i escenari. Tenia vestíbul, un cafè, corredors, escales d'accés als nivells i alguns magatzems. Seguia el model dels corrals, allunyant-se, doncs, de la forma corba adoptada a gran part d'Europa. El 1788, a la façana, es va fer un pòrtic, arquejat, sobre el qual descansava una terrassa.

1715

En acabar la Guerra de Successió, el 1715, el teatre es va convertir en la caserna de les forces partidàries de Felipe V. Després de passar diverses penalitats, l'edifici entra en decadència.

1854

En aquest any comencen les obres del nou teatre, que dirigeix l'arquitecte mallorquí Antoni Sureda i Vilallonga. Durant les obres, les representacions es traslladen al Círculo Mallorquín. La decoració interior és obra de l'escenògraf francès Fèlix Cagé, que també decora el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

S'inaugura el 19 de novembre de 1857 amb el nom de Teatro de la Princesa i la inauguració va comptar amb l'assistència de la Reina Isabel II i de la Princesa d'Astúries.

La nova construcció va ampliar la superfície amb l'adquisició d'una propietat veïna en el 1854, al costat de l'escenari. L'estructura resultant va respondre al model usual d'aquests edificis de l'època: planta semicircular i dos pisos. La façana, per la seva banda, s'articulava en tres cossos. El central té major importància pel tractament decoratiu. Consta de tres pisos rematats per un frontó triangular a l'estil dels temples de l'antiguitat clàssica, decorat amb relleus de temàtica mitològica, les set muses, obra de Ricard Anckermann. El pis inferior té tres portals amb arc de mig punt. El primer pis té una filada de vuit columnes jòniques i el segon de columnes corínties. Destaca de l'interior la decoració pictòrica del sostre, obra de Felix Cagé, en el qual es representa al déu Helis, sobre una quadriga de cavalls blancs, envoltat de representacions al·legòriques del teatre, la música i la dansa. La planta de Sala té una forma propera a la ferradura.

L'escenari és de proporcions quadrangulars i el sostre de la sala es va fer lleugerament corbat per qüestions d'acústica. Apareixen quatre altures de llotges, incloses les de platea, que envolten el pati de butaques i acullen En aquest any comencen les obres del nou teatre, que dirigeix l'arquitecte mallorquí Antoni Sureda i Vilallonga. Durant les obres, les representacions es traslladen al Círculo Mallorquín. La decoració interior és obra de l'escenògraf francès Fèlix Cagé, que també decora el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. S'inaugura el 19 de novembre de 1857 amb el nom de Teatro de la Princesa i la inauguració va comptar amb l'assistència de la Reina Isabel II i de la Princesa d'Astúries. La nova construcció va ampliar la superfície amb l'adquisició d'una propietat veïna en el 1854, al costat de l'escenari. L'estructura resultant va respondre al model usual d'aquests edificis de l'època: planta semicircular i dos pisos. La façana, per la seva banda, s'articulava en tres cossos. El central té major importància pel tractament decoratiu. Consta de tres pisos rematats per un frontó triangular a l'estil dels temples de l'antiguitat clàssica, decorat amb relleus de temàtica mitològica, les set muses, obra de Ricard Anckermann. El pis inferior té tres portals amb arc de mig punt. El primer pis té una filada de vuit columnes jòniques i el segon de columnes corínties. Destaca de l'interior la decoració pictòrica del sostre, obra de Felix Cagé, en el qual es representa al déu Helis, sobre una quadriga de cavalls blancs, envoltat de representacions al·legòriques del teatre, la música i la dansa. La planta de Sala té una forma propera a la ferradura.

L'escenari és de proporcions quadrangulars i el sostre de la sala es va fer lleugerament corbat per qüestions d'acústica. Apareixen quatre altures de llotges, incloses les de platea, que envolten el pati de butaques i acullen decoracions en relleu. Per la seva banda, el pati de butaques forma pendent cap a l'escenari en favor de la visualitat i també de l'acústica.

1858

Tan sols un any després, el 12 de juny de 1858, després d'una funció de l'òpera Macbeth un incendi destrueix completament el Teatre.

1860

Una vegada reconstruït, pel mateix decorador i amb els mateixos plànols, el teatre es torna a inaugurar el 14 de setembre de 1860, ara amb el nom de Teatro del Príncipe de Asturias. La representació escollida per a l'ocasió va ser La campana de la Almudaina de Joan Palou i Coll i hi torna a assistir Isabel II.

1868

A conseqüència de la Revolució de 1868 el recinte torna a canviar de nom i passa a denominar-se Teatre Principal. Durant les lluites de carrer es va derrocar l'estàtua de marbre d'Isabel II, que es trobava a la Plaça de la Reina. Les restes de marbre de la peça escultòrica van ser utilitzats per construir l'escalinata d'accés del hall a la platea, que va desaparèixer amb la reforma de 2007.

1932

El Teatre Principal ha sofert moltes i diverses reformes i modificacions en la seva estructura. La primera va ser durant l'any 1932 i canvia de manera important la fisonomia interna del teatre a fi d'ampliar el seu aforament.

1975

Entre 1975 i 1978, després d'un període de gestió privada, es recupera la seva explotació pública. En aquest període es reforma la zona de l'auditori per dotar-li de més capacitat. També es reforma la zona dels camerinos.

1980

Va passar a dependre del Consell de Mallorca, hereu institucional de l'antiga Diputació.

2007

L'última actuació en el Teatre Principal es va començar el 2002 i va ser encarregada a l'arquitecte Felipe Delgado Laguna. El projecte, que va concloure el 2007, es va basar en la idea d'adequar el recinte a les actuals necessitats dotant-li dels últims avanços tecnològics. L'ampliació pertinent es traduí en un cos metàl·lic exterior, totalment neutre i a l'interior l'altura de l'escenari s'amplià de 14 a 23 metres. La sala, restaurada, conserva l'aire del passat.