"Los perros", de Led Silhouette i Marcos Morau arriba al Teatre Principal

Aquest espectacle de danza contemporània es representarà el dimecres 20 de març a les 20 hores

El Teatre Principal de Palma acollirà dimecres que ve 20 de març, a les 20 hores, l'espectacle de dansa Los perros, un muntatge de la companyia navarresa Led Silhouette.

Aquest espectacle, que compta amb la coreografia del director de la companyia La Veronal, Marcos Morau, es va estrenar el 2022 i des de llavors ha girat pels principals teatres i sales dedicades a la dansa contemporània d'Espanya.

Los perros és un viatge per diferents etapes vitals, un diàleg entre tres generacions i un torrent d'emocions, en paraules dels ballarins Martxel Rodríguez i Jon López, que asseguren que aquest és el muntatge més “íntim i visceral” de la companyia de dansa .

Los perros també representa un diàleg entre tres generacions: “Som dos en escena, però surten més personatges: dos padrins i dos nins”, apunta Jon López. Passat, present i futur s'entrellacen a través d'aquestes tres parelles, fins al punt de fer conviure els tres temps alhora: “Aquests sis personatges tenen l'oportunitat de comunicar-se i explicar què és el que han fet i què els queda per fer”, precisa el codirector de Led Silhouette.

Los perros parla del procés de “deshumanització i aïllament” que afecta els nascuts a l'era digital, que es debaten entre la rebel·lió i la docilitat.

A nivell coreogràfic, la parella d'intèrprets juga amb el concepte de multicossos, una manera de compartir moviments entrellaçant les extremitats, fins al punt de no saber a quin intèrpret pertany una cama o un braç.

En el desenvolupament de la coreografia hi ha jugat un paper decisiu la figura de Marc Morau, director de La Veronal, i un dels professionals de la dansa contemporània més prestigiosos d'Europa. Però la influència de La Veronal no s'ha limitat a la feina de Morau, atès que la música ha estat composta per Cristóbal Saavedra, també col·laborador habitual de La Veronal.

Martxel Rodríguez explica que l'estètica del muntatge abraça des de la plàstica contemporània fins a la forma atàvica, cosa que també s'ha volgut destacar a través de la banda sonora: “La música ajuda a aconseguir aquestes reminiscències atàviques i ancestrals. S'escolten tambors, batecs de cor, esquellots, veus, campanes i cançons de base tradicional i folklòrica, cosa que a Marcos Morau també li agrada molt. És una cosa que és molt present en un dels seus últims muntatges, Sonoma”.