L'obra incorpora i explora l'obsessió per fer, construir i ocupar el
temps de l'ésser humà, obviant el fet d' “estar present” i “l'ésser”. La creació
d'una idea però sense sentir-la. En Construcción es nodreix de
l'anterior peça Amigo. Emilio Roig construeix, després experimenta i així
queda atrapat en l'experiència, tot això, perquè desconeix que la font
de tot està dins d'ell.