La vigència d’un esmolat inconformisme. La trobada de Bertolt Brecht i Kurt Weill és una de les fites escèniques del segle XX. Brecht carregava d’inconformisme i rebel·lia els seus textos i les seves posades en escena i Weill aportava unes ‘bandes sonores’ inspirades en la música que sonava en els baixos fons berlinesos. Amb aquests ingredients també van cuinar Happy End, que Salva Bolta defineix com “un divertimento, una joguina còmica amb cançons narrat com una història de cinema negre”.
Brecht/Weill envesteixen de nou contra el capitalisme i els seus excessos. Bolta recull aquest testimoni crític, l’actualitza i el projecta contra les iniquitats del nostre temps en una versió que constitueix
la gran aposta escènica de la Generalitat Valenciana aquesta temporada.
Una producció de l’Institut Valencià de Cultura i de la Diputació de València.
Direcció
Salva Bolta
Direcció musical
Jesús Salvador Chapi
Intèrprets
Ángel Burgos, Rafael Calatayud, Vicent Domingo, Mamen García, Juansa Lloret, Miquel Mars, Pilar Martínez, Santiago Martínez, Andrés Ochoa, María José Peris, Begoña Santalices, Lara Salvador, Conxi Valero
Música
Orquestra Ensemble d’Arts
Lletres de les cançons
Dorothy Lane
Traducció
Juan V. Martínez Luciano
Salvador Vendrell
Vestuari
Pascual Peris
Disseny d'escenografia
Paco Azorín
Coreografia
Christine Cloux