María Moliner, aliança de l'òpera i la paraula. L’òpera necessita obrir-se nous camins per no perdre el pas de la contemporaneïtat. Limitar-se al repertori canònic pot fer-la estantissa. Per sort, autors com Antoni Parera Fons, recentment guardonat amb el Premio Nacional de Música, ens estan mostrant atractives fórmules. María Moliner és una fita d’aquesta actualització. El seu intel·ligent eclecticisme alterna amb naturalitat els codis realistes i simbòlics. La seva partitura va a favor de la veu i la paraula, en la línia d'un Janáček, la qual cosa permet el lluïment de María José Montiel i els seus companys d’elenc. La mezzo madrilenya encarna a la lexicògrafa en aquesta biografia escènica estrenada en el Teatro de la Zarzuela que no escapoleix les arestes polítiques del personatge: María Moliner, recordem, va ser una figura molt incòmoda a la seva època.
Una producció del Teatro de la Zarzuela.
Director musical
Cristóbal Soler
Director d'escena
Paco Azorín
Vestuari
María Araujo
Disseny de llums
Pedro Yagüe
Disseny de videoescena
Pedro Chamizo
Ajudant de direcció d’escena
Salva Bolta
Moviment escènic
Carlos Martos de la Vega
Assistent de direcció
Alex Larumbe
Repetidor
Husan Park
Repartiment
María Moliner María José Montiel, Fernando Ramón i Ferrando José Julián Frontal, Carmen Conde / Inspectora Isabel Rey, Goyanes Gerardo Bullón, Sillón B Joan Pons, Emilia Pardo Bazán Celia Alcedo, Isidra Guzmán Marta Catalina Bauzà, Gertrudis Gómez Mar Campo, Almanaque I Gerardo López, Almanaque II Joan Miquel Muñoz, Almanaque III / Criat Rodrigo Álvarez Cavallers obscurs / Veus acusadoras Marga Rodríguez Auba Huguet* Roger Berenguer* Luis Aleñar*
Orquestra Simfònica de les Illes Balears
Cor del Teatre Principal de Palma. Director Pere Víctor Rado. Edició musical Música d’Antoni Parera Fons. Unió Musical Edicions, SL