Israel Elejalde dirigeix Tan solo el fin del mundo, amb text de Jean-Luc Lagarce. Poc abans d'escriure aquesta obra a Berlín en 1990, l'autor va saber que havia contret el VIH. En aquells dies, aquesta malaltia era no sols una malaltia amb uns índexs de mortalitat molt elevats, sinó també un estigma que et deixava marcat. L'element autoficcional és present des del començament. No obstant això, no és una obra d'autoficció. Ni tan sols és una obra sobre la mort o, per descomptat, no sols sobre la mort. L'element central és la família. Aquest àmbit que ens vertebra per confirmació o per rebuig.
Louis ha fugit de la seva família durant anys. Els ha abandonat. Escapa d'ells per a construir una vida nova, d'esquena a la família en la qual va créixer. I, quan rep la notícia de la seva imminent mort, decideix tornar com el fill pròdig per a, diu ell, comunicar la seva mort. Buscant no se sap molt bé què: El tancament d'un cicle? El perdó per la seva absència? La calor d'aquells als quals ha renunciat, però que li continuaran sent fidels en aquests últims passos de la seva vida? El retrobament amb aquest paradís perdut que és la infància?
Louis no aconseguirà comunicar la notícia, però els donarà l'oportunitat a ells −a la seva mare, els seus germans i la seva cunyada− de mostrar-los el que ha significat la seva absència i el dolor que els ha provocat.
Text
Jean-Luc Lagarce
Direcció
Israel Elejalde
Traducció text
Coto Adánez
Intèrprets
Irene Arcos, Yune Nogueiras, Raúl Prieto, María Pujalte, Eneko Sagardoy, Gilbert Jackson
Disseny escenografia
Monica Boromello
Disseny il·luminació
Paloma Parra
Disseny so
Sandra Vicente
Vestuari
Sandra Espinosa
Composició musical
Alberto Torres
Disseny vídeo
Pedro Chamizo
Ajudant de direcció
Toni García
Producció executiva
Pablo Ramos Escola
Direcció de producció
Aitor Tejada, Jordi Buxó
Distribució
Caterina Muñoz Luceño
Una coproducció de Teatro Kamikaze i Teatro Español