Carmen

Més enllà de la gelosia salvatge. José Carlos Martínez, director artístic de la Compañía Nacional de Danza, té clar que el seu projecte al capdavant d’aquesta formació ha de ser eclèctic i obert. Per engrandir el seu repertori va encarregar una versió de Carmen a Johan Inger. El coreògraf suec, molt vinculat a la prestigiosa companyia Nederlands Dans Theater, es va veure aclaparat en haver d’abordar un mite tan nostre des de la seva visió forana. Va optar per desmarcar-se tant del folklorisme encartonat com de la pretesa modernitat de les avantguardes. Per modelar la seva peça es va recolzar més en Merimée que en Bizet. I va furgar en la psicologia dels personatges per entendre la seva propensió a la passió. Ja saben: l’amor desmesurat i la gelosia salvatge. Inger tampoc ‘indulta’ el crim passional, la qual cosa avui anomenaríem violència de gènere: evitable i menyspreable.