Desbarats De Llorenç Villalonga, amb dramatúrgia de Marc Rosich i direcció de Rafel Duran

Entre l’esperpent de Valle Inclán i el teatre de l’absurd, torna el Villalonga més càustic als escenaris.

Als anys quaranta, en plena postguerra civil espanyola, Llorenç Villalonga va escriure diverses peces teatrals curtes. En llegia una de diferent cada any al sopar de la nit de Nadal que Dona Maria Coll i Roca organitzava a can Ferrandell al carrer de Sant Jaume de Ciutat on Vilallonga i la seva esposa hi eren convidats. Les va escriure com un “divertimento” per passar l’estona basades en fets reals que durant l’any havien ocorregut als mateixos entaulats. No tenia cap intenció que mai fossin publicades ni molt menys representades.  

En aquestes peces, Llorenç Villalonga, va transformar can Ferrandell en can Serralta i Dona Maria Coll amb Dona Catalina marquesa viuda de Pax, més coneguda com Mumare, envoltada d’una cort de fills, filles, gendres, nores, un capellà, el pare Florejat i l’amic escriptor Minos i la seva esposa Amaranta, un grup de gent frívola que girava la cara a la realitat que vivia el país en aquells moments.

Vint anys més tard, però, Jaume Vidal Alcover gran amic de l’escriptor va prendre la iniciativa de publicar el conjunt d’aquestes peces convencent l’autor de la seva vàlua literària, malgrat el seu costumisme, la semblança amb l’esperpent valleinclanesc i la  insinuació dels plantejaments del teatre de l’absurd. 

L’any 1965 varen veure la llum per primera vegada amb el nom de Desbarats, títol proposat pel mateix Vidal Alcover.

És en la cort familiar que enrevolta la marquesa viuda de Pax i el seu esdevenir escènic on el dramaturg Marc Rossich ha basat la seva versió transformant les diverses peces del món villalonguià per fer-lo desembocar en una sola obra de teatre.